Tresors naturals de ses Pitiüses

Tresors naturals de ses Pitiüses

Eivissa i Formentera proporcionen un exemple excel·lent de la interacció dels ecosistemes marins i litorals. Les praderies denses de posidònia oceànica, espècie que només es troba a la Mediterrània, contenen i donen suport a la diversitat de la vida marina. Un ecosistema de gran biodiversitat, vegetal i animal.

Ecosistemes

La flora autòctona està fortament influïda per la proximitat al mar, l'elevada salinitat i la mobilitat del substrat sorrenc, de manera que presenta un gran interès botànic. Dentre els diferents tipus de comunitats vegetals, destaquen per la seva singularitat la vegetació característica de dunes i sorrals, així com la de maresmes i salobrars.

A les dunes pitiüses es localitza una de les formacions vegetals més interessants, els boscos de savines (Juniperus phoenicea) que, sense ser exclusius de l'arxipèlag, troben aquí el seu caràcter més genuí. En els terrenys confrontants als estanys de les salines són especialment significatives les comunitats de limonium, la majoria endèmiques de les Pitiüses, l'existència de les quals està lligada a l'activitat salinera.

Es troben tots els grups de vertebrats presents a les Pitiüses, des de rèptils fins a mamífers. Les sargantanes són els únics vertebrats realment autòctons de les illes i constitueixen el grup més carismàtic. Pel que fa a l'avifauna, ses Salines és l'enclavament amb més diversitat ornitològica de les Pitiüses. Entre els mamífers terrestres, el fenomen de la insularitat ha creat algunes subespècies pròpies de les illes (neo endemismes), com és el cas de la geneta i la musaranya d'Eivissa, i el liró de Formentera.

Els fons marins

El mar actua com a element privilegiat d'unió entre els béns naturals i culturals. Les posidònies i formacions que originen són i han estat pilar bàsic en la creació de recursos importants per a l'economia de les illes: la pesca, la sal i, actualment, per a la indústria turística, per la íntima interpel·lació en la formació de platges i la puresa de les aigües.

El mar és, per tant, una font de riquesa i un element intrínsec a la particular identitat de les Pitiüses. El substrat sorrenc que es caracteritza per una profunditat moderada i la transparència de les seves aigües, constitueixen l'ambient idoni per a la posidònia oceànica, les praderies de la qual formen el paisatge dominant d'un ecosistema marí escassament alterat.

Les praderies de posidònia estan considerades com a hàbitat de protecció prioritària per la directiva Hàbitat de la Unió Europea. L'àrea és, a més, zona d'especial protecció de les aus (ZEPA), està inclosa a la Xarxa Natura 2000 de la CEE i inscrita al Conveni Ramsar sobre la Llista de Zones Humides d'Importància Internacional. És Reserva Natural de Ses Salines des de 1995.

Les praderies de posidònia de les Pitiüses estan considerades com la comunitat més important del litoral mediterrani per la seva productivitat de matèria orgànica. Oxigenen l'aigua i la filtren, a més de reduir la força de les onades protegint les platges de l'erosió.

La planta de posidònia és una fanerògama endèmica del mar Mediterrani que té una organització externa pròpia de les plantes superiors: arrel, tija, fulles i capacitat per produir flors i fruits amb llavors. Creix cobrint els fons marins i formant frondoses praderies. Aquestes es troben en alarmant regressió per la seva elevada sensibilitat a les pertorbacions ambientals, mentre que a Eivissa es troba en un estat excel·lent, sent essencials tant per contenir els elements de bellesa excepcional del lloc, així com per mantenir els processos essencials per a la conservació del ecosistema i la biodiversitat que allotja.

Un ecosistema submarí i litoral d'interès extraordinari amb espècies amenaçades d'elevat valor científic, que configuren un paisatge mediterrani únic per la seva riquesa natural i cultural.